HORTALIMENTACIÓ
VALÈNCIA

search
La sobirania alimentària a Navarra arriba als menjadors escolars
21 febrer, 2019

A Navarra sorgeix una altra fita de la construcció col·lectiva de Sistemes Alimentaris Locals justos i sostenibles amb criteris de Sobirania Alimentària. S’han publicat els plecs per a subministrament d’Escoles Infantils de Iruñea, uns 1000 menús al dia, amb criteris de compra pública i governança alimentaria. D’aquesta manera, se subministraran aliments, frescos, ecològics de temporada i proximitat a Escola Infantils Municipals de Pamplona. Aquesta proposta segueix el marc del Pacte de Milà, la Xarxa de Ciutats per l’Agroecologia, els Parlaments de Sobirania Alimentària i l’acompanyament del Grup de Compra Pública de Navarra.

Sobirania alimentària

La sobirania alimentària és la capacitat de cada poble per a definir les seues pròpies polítiques agràries i alimentàries d’acord amb objectius de desenvolupament sostenible i seguretat alimentària. Això implica la protecció del mercat domèstic contra els productes excedentaris que es venen més barats en el mercat internacional, i contra la pràctica de la venda per davall dels costos de producció.

InterVegas impulsa una proposición de ley, a nivel estatal, para promover la protección y dinamización de los suelos fértiles

És un concepte que va ser introduït amb major rellevància en 1996 per Via Llauradora a Roma, amb motiu del Cim Mundial de l’Alimentació de l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).

Aquest nou concepte, constitueix una ruptura en relació amb l’organització actual dels mercats agrícoles i financers posada en pràctica per l’OMC. En contrast a la seguretat alimentària definida per la FAO, que se centra en la disponibilitat d’aliments, la sobirania alimentària incideix també en la importància de la manera de producció dels aliments i el seu origen. Ressalta la relació que té la importació d’aliments barats en l’afebliment de producció i població agrària locals.