HORTALIMENTACIÓ
VALÈNCIA

search
La Séquia de l’Or, dos-cents anys omplint de vida l’horta
3 febrer, 2022

El canal va ser construït en 1822 pels propietaris de terres situades en Alfafar, amb l’objectiu d’aprofitar les aigües sobrants del riu Túria. Actualment la integren 1.200 comuners, amb una zona regable de 1.240 hectàrees

El Canal de Reg del Riu Túria, també conegut com la Séquia de l’Or, compleix aquest 2022 dos-cents anys com a part fonamental i indispensable de la història del cultiu dels arrossars de València, Alfafar i Sedaví. Es tracta de l’última séquia del riu Túria pel seu marge dret, abans de la desembocadura a la mar. Actualment, la integren 1.200 comuners, amb una zona regable de 1.240 hectàrees, enclavades dins del Parc Natural de l’Albufera i dedicades quasi en exclusiva al cultiu d’arròs.

La història de “l’aigua de l’or” es remunta a finals de 1822, quan propietaris de terres situades en el terme municipal d’Alfafar, veïns del terme i de les poblacions de Sedaví, Llocnou de la Corona i Benetússer, van presentar un projecte per a construir un canal amb l’objectiu de “recollir les aigües sobrants del riu Túria i dels escolaments de les séquies del marge dret del riu”. El projecte comença a desenvolupar-se just en el lloc on hui es troba el pont de l’assut de L’Or, (d’ací el seu nom).

Tal com recull la pàgina Canal de Reg del Túria, la desastrosa riuada del 14 d’octubre de 1957 i la conseqüent desviació del riu al seu pas per València amb el Pla Sud, van provocar que l’històric assut quedara inutilitzat, junt amb el del de Favara, Rascanya i Rovella. Així, es va optar per construir un assut únic, el ‘Assut del Repartiment’ (La Cassola) amb quatre preses, una per a cadascun. A partir d’ací el vell assut va quedar anul·lat i hui immers a la Ciutat de les Ciències, entre el Museu de les Arts i l’Oceanogràfic. Sobre ell s’ha construït el pont de l’Assut de L’Or.

La seua història segueix i el divendres 19 d’abril de 1985 s’insereix en el Butlletí oficial de la província de València, l’anunci del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme-Comissaria d’Aigües del Xúquer, que autoritzava la Comunitat de Regants per a un aprofitament de la depuradora de Pinedo, les obres de la qual s’havien iniciat en 1977. A partir d’aqueix moment, la Comunitat de regants va quedar lliure de sequeres i amb un volum d’aigua continu per al reg.

Així, fins la data de hui, la Comunitat rega amb les aigües procedents de la planta, sense renunciar a la concessió del Túria des del ‘assut del repartiment’. D’aquesta manera, aquesta comunitat de regants (segona en superfície regable dins de la Vega de València, només per darrere de l a Real Séquia de Montcada) és l’única que rega totalment amb aigües regenerades, sent un exemple de modernització i de consciència ecològica.

Fonts:
http://canalriegorioturia.org/
https://www.levante-emv.com/valencia/2009/01/25/rastro-perdido-acequia-l-or-13332641.html